Dijous 20 de Novembre vàrem tenir la 2a convocatòria d'aquest any després de les vacances d'estiu. Com ja sabeu, es tractava d'un tast de Vins Blancs catalans amb criança.
La veritat és que va ser un tast excepcional, dels millors i més ben valorats per tots els assistents.
Apart dels grans vins que hi havia, vàrem posar 2 vins "especials". I dic especials perquè es tractava d'anyades un tant complicades:
Marquès d'Alella Allier 2007 i
Milmanda 1998. No les teniem totes de com sortirien aquests vins ...
El tast es va fer a cegues com sempre, i en aquesta ocasió, els gazapos eren aquests 2 vins especials (tot i no ser estríctament gazapos doncs complien perfectament amb la temàtica de la sessió).
Vàrem tastar en dues tongades, sempre a cegues i sense desvetllar cap dels vins fins al final de la sessió.
Els comentaris i apunts del Francesc sempre han estat molt encertats. En aquesta ocasió, no tan sols han estat encertats sino que a més ens han aportat molt per entendre i conèixer més els vins que teniem al davant. Gràcies!
Relataré el que vàrem tastar en el mateix ordre que ho vàrem fer. I afegeixo unes fotografies de les copes amb el vi i el vi concret que era, perquè veieu la meravella de colors que teniem (llàstima que no pugui fer-vos partíceps de les aromes perquè eren de lo millor!).
Un Penedès de xarel·lo 100% molt ben elaborat que des de el primer moment ja toca la fusta (la fermentació es fa en fusta i no coneix l'acer inoxidable a la seva vida). Tot un repte per la xarel·lo!
El del
Priorat, de
garnatxa blanca,
Pedro Ximénez i
pansal. Tan sols la varietat de
Pedro Ximénez és la que pasa per fusta i és precisament aquesta i aquest fet el que li aporten a aquest vi tot un ventall d'
aromes epireumàtics que no deixen indiferent a ningú. Una sorpresa per a la majoria, que així ho va valorar després.
L'últim vi de la primera tongada va ser l'Empordanès, amb un coupatge ben variat: cariñena blanca, cariñena roja, garnacha blanca, garnacha gris i picapoll. Cada varietat treballada apart amb el seu punt subtil de fusta. Una llaminadura a la boca i amb un contrast molt marcat després d'haver tastat l'anterior.
El de la Conca és biodinàmic extrem. No intervencionista, no es filtra i no s'estabilitza. Ens va sorprendre el punt de carbònic que tenia, degut als trasvassos fets en lluna plena!
Per acabar vàrem entrar amb els dos Chardonnays que potser podrien no estar bé. Si bé el d'Alella encara estava viu i conservava acidesa, va necessitar molt de temps (i potser encara més) per començar a deixar-se anar i oferir-nos quelcom que ens cridés l'atenció. Una fusta nova neta destacava per sobre de tot.
Malhauradament, l'altre de la Conca ja estava mort. Compte, era més que bebible, no estava pas dolent, però era mort i sense acidesa.
Les valoracions finals vàren ser molt iguals per part de tots, tot i alguna petita discrepància.
El vi que menys va agradar va ser
Milmanda, però s'ha d'aclarir que és degut a la seva mort. Otro gallo cantaría en una anyada més propera ...
En definitiva i per acabar, una vetllada molt maca on tots vàrem disfrutar molt i ens va sorprendre molt. Molt didàctica i amena.
Vàrem tancar la sessió anant a sopar a La Delizia, on també hi va haver alguna altre sorpresa ...
Us esperem a tots properament!
