Crònica: Vins blancs espanyols amb criança

Dijous 5 de febrer vàrem inaugurar les sessions de la Golden League 2015.

Amb la absència del presi i en format reduit vam fer la segona part de la cata de balncs amb criança. En aquesta ocasió es tractava de vins espanyols.

Continuant amb la línia del primer tast ón només vàrem tastar vins catalans, aquesta segona entrega va ser força interessant.

Li vam demanar al Francesc que s'encarragués de la tria dels vins que hauríem de tastar i hem de reconèixer que un cop més la va encertar. Va buscar varietat i representació de zones i vins amb molt marcada personalitat que ens van sorprendre a tots.

Per ordre cronològic vam començar amb el "gazapo", molt difícil de trobar per què també era un blanc amb una mica de fusta, però en aquest cas es tractava d'un vi sud-africà desconegut per tots, el Reyneke orgànic 20113 elaborat amb les varietats sauvignon blanc i semillon. Un vi jove, lleuger i amb molta fruita blanca.

Vàrem continuar amb un clàssic, un Belondrade y Lurton 2013. Poc es pot afegir d'aquest referent de Rueda. Clàssic, equilibrat i elegant. Tota una garantia.

En tercer loc ens vàrem traslladar a Galícia, concretament a Valdeorras per provar el conegut Guitian, un típic godello que deixava veure les característiques de la varietat. Tots ens ho vam imaginar amb unes ostretes o unes escopinyes....

I pel final van quedar els plats forts, especialment per la seva originalitat.

El quart va ser un desconegut per tots Navazos Niepoort 2011, que per alguns va ser la gran sorpresa de la nit. Un vi blanc que de seguida recordava un fino o una manzanilla, amb notes de fruits secs, compota i iode. Al destapar-lo vàrem descobrir que es tractava d'un monovarietal palomino que segons ens va explicar el Francesc era fruit de la col·laboració entre un elaborador d'Oporto i un altre de Càdis. Tots el vàrem trobar molt original.

I per acabar un altre clàssic que ja el coneixiem d'alguna altre cata, el Viña Gravonia de R. López de Heredia. No recordo l'anyada però el Francesc ens va explicar que tenia una criança llarguíssima....d'uns 7 anys!!! Continua sent un vi molt especial, dens, dolç i fumat. Personalíssim.

I pels bisos i per acompanyar les delicatessen que ens van preparar els amics de Maridame, l'Oscar ens va obsequiar amb unComenge, un Ribera de Duero desconegut, però molt en la línia de la D.O.

Capítol apart el piscolabis que ens van preparar: a més del famós pernil, en aquesta ocasió ens van oferir un parell de patés molt bons i un extraordinari i original salmó marinat amb tocs d'or!!

A veure quina serà la propera ...