Els vins seleccionats (els podem veure a la imatge), per ordre alfabètic, vàren ser els següents: Bassus Pinot Noir 2012, Batlliu Biu Pinot Noir 2013, Clos Montblanc Pinot Noir 2013, Enrique Mendoza Pinot Noir 2013, La Llopetera Pinot Noir 2013 i el gazapo Ponte da Boga Mencía 2009.
Com sempre, el tast va ser a cegues, en un ordre diferent al mostrat i totalment aleatori. Durant la primera part del tast, els participants vàrem dir els nostres parès i els nostres apunts, les nostres sensacions, ...
Després d'un temps prudencial, vàrem passar a les valoracions i a les votacions dels que més havien agradat, els que menys i el que creiem que era el gazapo.
En aquest sentit, s'ha de dir que aquest cop ningú va detectar el gazapo, que es va amagar molt bé entre tots els Pinots. També dir que el gazapo no va ser triat per ningú ni com el millor de la sessió ni com el pitxor de la nit. Tan sols en Francesc (el sumiller de Marídame) va ser capaç de detectar amb encert el gazapo, tot i que no el va localitzar correctament.
Com a conclusió general podriem dir que els vins de la zona llevantina (Bassus Pinot Noir 2012 i Enrique Mendoza Pinot Noir 2013) vàren ser molt ben rebuts, molt votats com a favorables (en aquest sentit Bassus Pinot Noir 2012 va ser l'autèntic guanyador) però alhora, vàren ser percebuts com a possibles gazapos.
Batlliu Biu Pinot Noir 2013 va ser un dels vins menys valorats degut a la seva acidesa. També Clos Montblanc Pinot Noir 2013 va ser mal valorat, però en aquest cas per la fusta excessiva que es menjava a la varietal.
La Llopetera Pinot Noir 2013 va despertar el nas de tots. Ara bé, un cop fet l'esforç i acte de fe de tastar el caldo, va sorprendre. En línies generals no va ser ben valorat per "falta d'atractiu nassal".
Tot plegat una molt bona sessió de tast on ho vàrem passar molt bé alhora que compartiem i apreniem molt sobre la varietat Pinot Noir.
Tot i estar assentada a França, segons els últims estudis i anàlisis sembla que es podria tractar d'una germana de la Tempranillo (recolecció primerenca i alta acidesa). D'altra banda, la seva pell fina i carn blanca, proporcionen aquests vins de capa més baixa. Propensa a les oxidacions i reduccions (d'aquí aquests tufs que solien aparèixer als vins). Bones evolucions. Raïm que necessita alçada i humitat.
Agrair al Francesc la dedicació i les explicacions que ens va fer.
En acabar, i com ja sol ser habitual, alguns vàrem anar a sopar a La Delizia, on sempre ens tracten molt bé!
I sí que m'agradaria concluir amb un fragment (diàleg) de la pel·licula "Entre Copas" (Sideways):
"Es una uva muy difícil de cultivar ... Tiene la piel delgada, es temperamental, madura temprano ... No es una sobreviviente como la Cabernet, que puede crecer en cualquier lugar y prosperar incluso si es descuidada. No, el pinot necesita atención y cuidado constante... Solo puede crecer en lugares específicos del mundo. Y solo el viticultor más paciente puede hacerlo. Solo cuando alguien se toma el tiempo de entender el potencial del Pinot, puede entonces conseguir su máxima expresión. Sus sabores, simplemente son los más brillantes, emocionantes y sutiles y antiguos en el planeta ... El Cabernet puede ser poderoso y exaltante también pero, comparado con el Pinot ...".
Esperem poder contar amb tots vosaltres properament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario